vida muerte

 

 

Aquí i ara… A l’hora que dius Adéu, dones la benvinguda. Tot està mort i viu a l’hora.

 

Què és morir o estar mort? Realment ens hem cregut que estar mort és deixar de respirar? Que morir és quan els teus òrgans deixen de funcionar?

 

Existeix la mort en vida, i l’experimento cada dia, quan em desfaig de creences, quan dic adéu a algú que físicament no veuré més, quan trenco patrons adquirits. L’experimento cada nit, quan m’adormo i perdo el control confiant que a l’endemà tornaré a obrir els ulls. Moro a cada segon, quan em permeto expirar, deixar anar, “soltar”, confiant que podré tornar a omplir-me d’aire, del que anomenem vida.

 

Sóc doncs, ara mateix, conscient de la meva confiança, de la confiança en mi. Moro a cada segon, cada nit, cada dia, i confio que tornaré a viure.

 

Confiem en nosaltres des de el desconeixement, des de la inconsciència; i aquesta confiança, fe, en nosaltres mateixos té més força que cada pensament que ens trastoca i ens enfonsa. Aquesta inconscient confiança en un mateix sap molt més que tu, sent molt més que tu, té més força que la teva consciencia, potser que tota la consciència junta?!

 

Llavors què o qui és qui arriba a dirigir les nostres vides, és la consciència o la inconsciència?

 

És la inconsciència la que ens coneix plenament, la que conté tota la informació; la que davant el desconeixement humà juga les seves cartes, actua. I continuem pensant que som nosaltres.

 

És l’ego el que no accepta, el que no confia. És l’ego el que realment fa sentir el patiment en cada mort en vida. L’ego deixa de sentir, i acceptar la naturalitat de la mort. Vivim, existim, en un món dual, on la mort i la vida són oposats i a l’hora presents i necessaris per viure en aquest món en el que experimentem.

 

L’ego deixa de confiar en que el que entenem per mort és part de la vida, deixa de confiar en que deixar anar es tornar a omplir, tornar a rebre. Deixar anar és el descans per despertar-te a un nou dia, a unes noves possibilitats. És tornar a néixer.

 

L’ego vol controlar, controlar per vèncer i quan un deixa anar, quan un deixa en mans de la confiança el que pugui passar, tornar-se a omplir, tornar-se a despertar, tornar a inspirar… Quan es deixa en mans de la confiança, no hi ha lloc pel control i per tant no queda lloc per l’ego.

 

El teu inconscient té un propòsit, la vida acceptant, experimentant, aprenent i obrint-se pas davant la mort. Cada vegada que pots veure més enllà del que veuen els teus ulls, deixes morir en vida tot el que et limitava per obrir-te a les infinites possibilitats i realitats de la teva ment inconscient.

 

La mort simplement és un procés, un “fer conscient” quelcom que implica la vida.

 

Què és la vida i què es la mort?

Des d’on ho has estat mirant, des d’on ho has estat veient?

Des d’on vols mirar?

Sempre pots triar, vols mirar des de el teu ego o t’atreveixes a mirar amb nous ulls?

T’atreveixes a mirar més enllà?

 

Cecília Ruiz

www.ceciliaruizcoach.com

08/03/2017

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies